Albiol al Madrid

25Juny09

Un dels emblemes del VCF ens deixa. Se’n va a Madrid a aprende el bon periodisme. Però a nosaltres sempre ens quedarà el seu record i esta entrevista l’any passat a Austria. Pareu l’orella al segon 20 …

Estimat Albiol, molta sort a la meseta central, de segur que et faras un home com Inda mana i serà una experiència farcida de futbol i de cultura australiana…

Filed under: Sense categoria   |  5 Comments

Punt i final?

31Maig09

Ahir acudia, com faig des de fa moltes temporades, en mon pare per vore l’últim partit de la temporada del VCF. I ho feia amb el sentiment d’aquell que acudeix a un lloc i sap el que va passar. Sabia que el VCF anava a guanyar. L’Atlètic Club és dels més fluixos dels darrers anys. Sabia que l’afició de Mestalla, anestesiada des de fa molts anys, faria poc o res. Uns xiulets per ací, una protesta per allà, però de forment ni un gra. Dos jugadors abandonaven l’entitat. Curro Torres i Morientes. El primer, del poc record que quedava de la època més daurada del club. El segon, un home sense cap mal gest però sense una bona obra. La seua contribució per la unió de les parts, innexistent.
Hi havien més acomiadaments, de segur, però no es feren públics. Perquè el VCF dissabte de nit sembla que no ha posat un punt i final a un cicle de ridículs i esperpents diaris. Sembla que tampoc es tancarà la incertesa, de poder tindre per fi, un futur coherent i en crisma per part del seus dirigents. Però tampoc hi ha un punt i final a una genuflexió per part de la massa social valencianista per acceptar tot el que passe sense dir res de res. I tampoc sembla que hi ha un punt i final per a molts mitjans de comunicació, vertaders altaveus sectaristes, per amagar les continues vergonyes d’uns i d’altres i només defendre els seus interessos.

Però bé, es tancava una temporada i calia celebrar el gran èxit de classificar-se per a la UEFA. La solidaritat amb els futbolistes del VCF arribà per part de dos jugadors de l’Atlètic Club, LLorente i Yeste, que es quedaren en la nostra ciutat per gaudir d’un garito que s’anomena Dockas, que no tinc la sort de  conéixer, ja que el que vos escriu es quedà en el temps d’Arena Auditorium o KManises…
Una lliga que s’acaba, però una història que continuarà. Hem d’estar preparats per viure episodis més surrealistes encara que els de la temporada passada. I mentre ací ningú alce la veu, i mentre ací si s’ha de posar pasta ningú proteste, i mentre ací els mitjans d’informació oculten-amaguen-desinformen de la vertadera realitat, no hi haurà mai un punt i final.

PS: a partir d’ara, sense competició, per a no perdre’s totes les portades i mitjans afíns a l’equip de les 9 Copes d’Europa. Comença també la campanya per guanyar el crèdit a costa de faltar-se en la resta. Esta és una de les polítiques del Realísimo. Vos deixe amb un vídeo que m’ha fet molta gràcia. Pense en el que diran alguns quan ho vegen Ara si, PUNT I FINAL a este post.

Filed under: Sense categoria   |  2 Comments

D’ampliacions i altres menesters

25Maig09

No. No acabe de tornar. Bé, si que he tornat a escriure. Però, no. No acabe de tornar de Brusel·les. S’aclarirem?. Com ja no tinc excusa, no vos detallaré res de la meua absència. Els que m’heu dit de tot per no escriure, vos ho agraix. Els que heu callat per no dir-me de tot, també.
De vegades, costa molt escriure i creure que ho fas amb alguna utilitat. De vegades, costa creure que en este país alguna cosa serveix. I de vegades, has de trencar en tots els pensaments negatius que et venen cal cap i enviar-los a fer la ma.

AMPLIACIÓ DE CAPITAL. PER QUÈ SERVEIXEN ELS MEUS DINERS…
Vullc, en esta tornada, contar-vos un parell de cosetes: la primera té a veure amb l’ampliació de capital del VCF. Com sabeu, a causa de la delicadíssima situació econòmica i nefasta gestió del club en els darrers anys, el VCF, més conegut com l’equip que ensenya les vergonyes, està obligat a fer una ampliació de capital per buscar oxígen que el permeta respirar per uns moments. No entraré en detalls de què és una ampliació de capital. Vos posaré un exemple fàcil, rotllo com un comunicador ¿valencià? fa a sovint en el seu espai radiofònic. Resulta que jo tinc una acció (pot ser que siga de veres). Com és multiplica per 10, he ge gastar-me 480 euros per comprar-ne les mínimes exigibles per després tindre els beneficis de ser abonat del VCF (descompte en el preu del’abonament, finals de competicions, etc..). Ara bé, com a societat mercantil, com a SAD que és el VCF, hauria d’exigir esta entitat que em diguera els plans que tenen amb els meus diners i amb els de la resta. I no me val, pal·liar la situació enomòmica. Perquè, que passa amb l’actual president? Què passa amb el nou estadi de l’avinguda de les Corts?. Què passa amb l’equip, explotació directa d’esta societat?. Què passa amb el màxim accionista que continua impune en tot este embroll?. Què passa amb Porxinos?. Què passa amb les explicacions i la transparència que hauria de garantir el VCF per explicar el perquè del benefici d’esta ampliació?. Ara, amb totes estes preguntes i sense ànim de voler decidir per ningú, estarieu disposats a posar pasta en qualsevol altra societat que vos oferirà tots estos dubtes?. Si el que teniu és sentiment i ceguera total cap uns colors  i vos tenen igual 480, 980, o 1800 euros, ja és una altra cosa. A mi, no.

RÀDIO MARCA. GABINETE
Hui, hem realitzat des del restaurant 8 y Medio l’últim “gabinete” d’esta temporada. Normalment, diuen, que els periodistes som gent que té l’estòmac prou agraït. Per dir-ho clar, que quan mengem bé, parlem millor. A este restaurant, a la Plaça Lope de Vega de València, es menja bé, però jo no he tingut la gran sort de tastar-ho massa vegades. El que vos escriu, entrava des del seu estudi de ràdio a Picassent, amb un cafenet a la taula i parlava del que ell pensava que podia aportar als oients. Per tant, de menjar, poca cosa.
Feta esta aclaració, que crec que és important pel que vos vaig a comentar a continuació, vullc agrair enormement el gran respecte que han mostrat tots ells pel que he pogut difondre i transmetre en els últims 9 mesos. No és massa comú que et deixen dir el que penses. Es més, mai hi ha hagut demandes d’explicacions del perquè ho he dit. Em sent orgullós per  haver col·laborat en este espai amb professionals joves i atrevits en ganes de canviar les coses. Ah!, i no tinc l’estòmac ple. Ni li dec res a cap d’ells. Soles l’agraiment d’haver-me-se-vos respectat. Gràcies.

Filed under: Sense categoria   |  Leave a Comment

Destinació: UE

13abr.09

Este blog romandrà en stand by per motius de viatge cap a terres centreuropees. Missió: saber si la UE serveix per alguna cosa més que per saber que quan fan referèndums per escollir el Parlament Europeu hi ha més d’un 70 per cent d’abstencions. Ja vos ho contaré en uns dies. Feu bondat mentrestant!.

Filed under: Sense categoria   |  1 Comment

Comunicat oficial: “No se res de l’interés del VCF”

25març09

Estava fent el cuinetes a casa, quan un bon amic em diu què si havia llegit foroche. No, la veritat. I bé, quan veig el que havien posat no puc més que, primer riure, i segon, dir que res de res. Cap de premsa del VCF?. Per l’amor de Déu… Ja m’agradaria a mi poder ajudar a solucionar part dels marrons que tenen els empleats del conjunt que ara ha fet 90 anys d’història. I si ,clar que a un periodista l’agradaria ser DIRCOM  d’un equip com el València CF. Tinc, de fet, algún que altre amic dins de la casa treballant. Pateixen tots els dies i  la veuen com es desmorona quasi sense remei. El gran arquietecte i enginyer que va fer la remolació, començant-la pel sostre, no apareix. Segueix manant i pressionant a l’ombra, amb el permís dels grans poders públics d’esta ciutat. Altres, i si, hi ha gent que ho està fent, es trenquen les banyes per poder salvar-la com siga. Però no només serà prou una ma de pintura. Sembla que caldrà quasi la reforma integral amb poc de material i molta imaginació. I d’això estava carregat el comentari de l’amic del post a FOROCHE… Això si, ens ha fet passar una bona estona, ja que un seguit de cridades m’han fet un grapat de bromes i comentaris.Però la situació del VCF no és d’un acudit de Don Pio. Desitge que, els que estan, treballen de valent i miren per l’entitat tots els dies per poder salvar la societat civil que aglutina més pasions i adepcions a casa nostra. Tant de bo que ho puguen aconseguir…

Filed under: Sense categoria   |  2 Comments