Un negoci, una vida

28gen.08

M’agraden les històries de les persones. M’agraden escoltar-les atentament, en interés i sobretot prestant especial atenció en els detalls que eixen de la conversa.

Dissabte, anarem a fer-se l’habitual picaeta al Julian. No era un dia qualsevol. Era l’última vegada, després de 32 anys, que este home estaria al front del seu negoci, de la seua vida. Escoltant-lo em vingueren a la ment moltes coses familiars. Eixe sentiment de dessarelament que t’impedeix acceptar que mai més, tornaràs a fer el que millor saps. El teu lloc, la teua gent, les teues tertulies, el teu menjar, la teua família…

32 anys donen per a molt, i un simple escrit com el meu, no pot resumir, ni pretén fer-lo, una trajectòria humana i professional com la d’este bar del meu poble. Però vaja des d’ací esta modesta aportació d’agraïment i respecte a persones com Julian i family. Perquè més que negoci, hi ha hagut persones. I en els temps que tenim, això val molt.