Tornem al punt 0

31març08

mestalla2.jpg
Havia estat fora en, segons tot l’entorn, els millors partits del València CF d’esta temporada. No podia parar de pensar en allò que m’havia perdut. Guanyar al Bernabeu,  Arizmendi marcant un golàs, el Barça eliminat en Mestalla… Però les vacances són les vacances, i ja ho diu el refrany valencià, que el diners i els collons estan per a les ocasions…
Diumenge, seguint el ritual clàssic, em vaig dirigir a Mestalla. Estava inquiet. No podia creure que la cosa podia haver canviat tant. S’havia passat del res al tot en només quatre dies?. Però prompte els meus temors es confirmen i la paella no em passa de la gola. El Mallorca fa 2 gols i el València no té rigor tàctic de cap tipus. Al segon acte, està a punt de tindre el rigor mortis, que arriba amb el tercer i la fugida en massa del públic de Mestalla.Mocadors, discussions, crits, entre ells el clàssic “Koeman vete ya” (haurien de renovar els càntics l’afició del Mestalla) i indiferència i apatia per part de molts sectors de l’afició.

El problema del València no es cura amb paracetamol. L’efecte aspirina pot servir com a placebo. Millorar momentàniament els símptomes, però no solucionar-los. I això és el que està passant. Mentre uns s’encapoten en dir-nos que el millor València està per vindre (m’encanta la gent que juga a ser messies), la realitat és la que és. Una realitat que per alguns és un èxit en aconseguir la final de la Copa del Rei i vore la lliga de campions la temporada que ve per la televisió. I no. No puc estar d’acord amb esta visió. Un equip, una afició, una ciutat com València, ha de tindre el millor futbol del món el dimarts i els dimecres. No entenc, mai ho he fet, com es poden celebrar finals sense haver-les encara guanyat. Flipava en colors quan llegia, des de la llunyania,  que 3000 persones cridaven “Koeman quédate” i que els jugadors eixien al balcó a saludar els aficionats. Crec que el sentit de la crítica, de la crítica constructiva i no manipulada, s’ha perdut, i molt últimament, en la nombrosa massa social valencianista. Eixa crítica hauria de ser més profunda. Anar més enllà d’un entrenador, d’un president o d’uns jugadors.

Tots han de reflexionar del que està passant. Uns aficionats que en sis mesos han demanat que dos entrenadors se’n vagen. Uns dirigents que han dilapidat una herència esportiva envejable. Uns mitjans de comunicació que, entre ells, estableixen guerres continues i que obliden el sentit més bàsic de la professió: aproximar-se a la vertadera situació que els envolta. Uns jugadors, que han fet de l’egoisme, una estranya banderola.
Si som capaços, TOTS, de nou, de tindre eixa autocrítica necessària, sense renunciar mai a l’exigència, tal vegada podríem construir un millor horitzó. Perquè, amics, el que tenim a hores d’ara, i ho sent pels messies, no és un panorama blanc i negre. És fosc i sense claror.
Article publicat esta setmana en el diari Nostresport.



One Response to “Tornem al punt 0”

  1. 1 xavi

    Hui, t’estime més que a la meua vida. Demà, voldria clavar-te a la panxa el ganivet que el meu avi utilitzava per a degollar els conills que més tard posaríem a la paella. Aquesta és la manera d’actuar de tanta i tanta gent, no només a València, també a altres llocs. Hòstia puta, si no m’agrada una pel.lícula, no vaig al cinema a veure-la. No tinc ni idea de quants diners val una entrada per a veure al València, però tinc clar que no pense malgastar ni un cèntim en anar a veure a un equip sense cap tipus de guió. Per a això, ja estàn les pelis porno.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: