L’avió de l’etern retorn, adéu a l’Armiñana València

18juny08


Mireu la foto, no vos dirà molt. Fins i tot el meu amic i cosí Fran li traurà defectes quant a la seua qualitat. Cosa de fotògrafs. Però, per a mi ,és molt especial. Meravellosa. Al·lucinant. Carregada de records. El primer que ix de l’avió és Francisco Berrocal, “Kiko”. És el capità de l’Armiñana València, equip que hui ha anunciat el seu adéu a la millor lliga del món de futbol sala, un esport que m’apasiona, que el porte en les venes i que m’he dedicat des que tinc catorze anys, jugant-lo, i després, des de fa dos temporades, comentant-lo i analitzant-lo per a diversos mitjans de comunicació.
Però tornem a Kiko. Jo no sóc ni vullc ser el protagonista de la història. Eixe avió venia de Bilbao, de la divisió de plata. Del més absolut anonimat i ignomínia. El 10 de juny de 2007, es va aconseguir tornar a l’escaparat. Es va plorar d”alegria. Es van sentir un poc més importants. Ho aconseguiren, Kiko i alguns més, des de baix, amb silenci i treball, estar en l’elit, eixir als diaris, a algunes ràdios i a la televisió de tots els valencians.

El partits, cinc, la pròrroga, la tercera en cinc partits, els penals… el penal, el llançador, el gol… Silami. La celebració, el dinar, l’avió, els càntics, els jugadors, LES PERSONES, el meu amic i company de batalles Cànoves, el delegat tornant en cotxe, el cap de premsa, l’entrenador, què gran home!, la rebuda a Manises, els aplaudiments, el pare i la mare de Cànoves, els aficionats, la gent mirant, altres, els palmeros, fent l’únic que saben, mamar-la, l’eufòria, la sinceritat, la gent de casa, i els deures fets. Ben fets. La divisió d’honor.
Ha passat un any. I tornem a eixe avió. Se les causes i els responsables. Però no vaig a dir-les. Ningú em va convéncer ni d’unes ni d’altres raons. Tinc la meua i és suficient. No necessite més. En eixe avió, anava Kiko, jove, amb ganes de menjar-se el món, internacional, que ha perdut el pròxim vol. Que no sap si el tornara a agafar i que no sabrà si tot ha sigut un somni,o eixe avió, reialment mai havia despegat. I a tots ens quedara eixe puto dubte. Reialment, alçà el vol eixe maleït avió?.

PS: Només puc agrair a la gent del club, jugadors, entrenadors, directius, personal laboral, que ens han fet sentir i estar com a casa. Gràcies. 



2 Responses to “L’avió de l’etern retorn, adéu a l’Armiñana València”

  1. 1 sr. anonimo

    Amigo, como ya te he dicho, el sueño fue bonito, ahora hay que levantarse de la cama, estirarse y comenzar un nuevo día. Como sabes, tengo tendencia a sacar buenas frases, ahi va esta sacada de una canción de Conchita “…Si una puerta se cierra, seguro que se abrira un ventanal con vistas al mar…” o como decía Tagore “Si lloras por que las nubes tapan el sol, las lágrimas no te dejarán ver las estrellas”

  2. 2 negrosobreblanco02

    Chsss, que para llenar la ciudad de las artes con camiones y camiones de arena para un torneo de voley playa, sí que hay.¡¡Viva el absurdo!! ¡Viva!

    Por cierto; http://www.negrosobreblanco02.wordpress.com , http://www.intrusosyderosa.blogspot.com

    Que este trasto nunca me deja.

    Salud!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: