Maedéu com està el patí

28jul.08

Iniciem setmana. Per a mi, la que donara començament a les vacances. I no pense parar molt a casa, la veritat. Tinc, en un no res, quinze dies per a disfrutar de la companyia dels amics i de la família, què més es pot demanar!. Però bé, sentimentalismes a banda, hui vos vullc posar en coneixement com de flipat(no per descononeixement) m’he quedat en comprovar este post i les coses que passen en la meua professió i en tot el que l’envolta. Si les coses ja estan brutes als equips més importants de la nostra ciutat, sembla que dins del gremi dels comunicadors esportius, no es queden darrere. Alguns pensaran, i en molta raó, que en tots els treballs existeixen les disputes o els mals rotllos, i el cas del periodisme no podria ser una excepció. Però al nostre cas, i que quede clar que no parle del company del blog adés assenyalat, no el conec personalment, quan un ha d’opinar, d’escriure, de parlar d’un tema, sembla que ha de fer-lo amb una camiseta d’un equip o d’un altre. I això no és periodisme. Això és forofisme, falta d’objectivitat i de professionalitat. ( el cas de la defensa a Juan Soler ha fet destapar les vergonyes de molts). S’ha de treballar, un s’ha de fer aprenent del encerts, però també de les errades. S’ha de ser modest. No creure-se’n el melic del món i el que més sap de tot. Perquè no som tan importants, ni ells, el que es barallen en un foro per Guti, tampoc ho són. Més bé, donen llàstima per no saber passar el temps amb coses millors i que els puga enriquir molt més.

En este treball on la palmadeta en l’esquena és tant freqüent i la mamada s’utilitza tant, seria conveneint recuperar certs valors que dignifiquen molt més el nostre quefer diari:imparcialitat (el més que es puga), currar molt, però molt, documentar-se i sobretot ser bo, però no bo de crack, bo de bondat. Perquè, igual sóc ingenu de pensar-ho, però em quede amb el genial i desaparegut Kapuscinski i una de les seues sempre encertades reflexions:·”El trabajo de los periodistas no consiste en pisar las cucarachas, sino en prender la luz, para que la gente vea cómo las cucarachas corren a ocultarse”. 

En definitiva, tranquil·litat i bon aliments, que el món s’acaba!

Filed under: Sense categoria   |  2 Comments