El nou teatre de Sagunt

03nov.08

No, no vaig a parlar-vos de la polèmica de la reconstrucció del teatre romà de Sagunt i de tots els desgavells que s’han fet en les tres últimes dècades ni de la inoperància per poder arreglar-ho. De política i de història no va hui el meu post. La cosa va d’esport, del millor dels teatres que a hores d’ara es pot gaudir. I és que diumenge vaig vore una obra perfecta. Amb dos únics protagonistes sobre l’escenari del trinquet, i amb un públic entregat a la posada en escena.
Tot i haver vist partides de pilota al meu poble, que ara s’han perdut sembla que per sempre, mai havia presenciat en directe una gran final. I no em va decebre. Ni a mi, ni als 1400 espectadors que plenaren el recinte.
No vos contaré la partida, ni el que passà, per això ja teniu diaris i blogs que ho conten millor que ho puga fer jo. I també, ràdios, no massa per cert, i ara una televisió o dos que vos han pogut informar. Abans, i soles ho recorde, i fa no més de dos anys, a la pilota li costava diners eixir als mitjans de comunicació. Però bé, no vullc centrar-me en estos aspectes, prou lamentables per cert, sinó en l’autèntica representació d’Alvaro i Genoves II.

Força, ràbia, passió, plors, càntics d’alegria, llenguatge no verbal, retroalimentació amb els espectadors, i sobretot, espectacle i emoció fins al final. Què més podem demanar?. Bé, si, podeu vore Camera Café, però no és el mateix.
Estic convençut que molta de la gent que assitirem diumenge passat a Sagunt, tornarem a repetir. Perquè, poques voltes, he pogut assaborir en tanta intensitat una hora i mitja d’esport. I del nostre. De l’autèntic. Sense trampa ni cartró. I amb el públic prop, molt prop del protagonista. El món de la pilota ha de sentir-se més que afalagat de tindre l’esport que tenen. Esperem que mai el veiem desaparéixer. Obres com les del diumenge, han de ser reposades, sempre.

PS: La foto és de Guillem Sanchis. Gràcies per insistir-me en anar a vore pilota. Te’n dec una o més.

Filed under: Sense categoria   |  1 Comment