Sis coses sense importància que et fan sentir feliç

19nov.08

Fa uns dies que porte el cap en altres llocs. I de veres, que no tot és positiu. Mireu,quan u creu que viu en un país lliure, sense complexos, i sobretot sense que ningú puga amenaçar-te o agredir-te pel que sents, i te n’adones que no és aixi, et poses trist, molt trist. Ja se que no teniu ni punyetera idea de que vos parle, pero prompte ho sabreu, amb detalls, i fins i tot amb imatges. En uns dies anar a vore una peli, ens convertirà sens dubte, en tot un problema. I el que és més greu, que els responsables que haurien de fer alguna cosa, miraran cap a altre costat.
Bé, açò no te res a veure en allò que m’ha proposat JETur, a iniciativa d’Andreu Verdeguer, de fer un “rànking” d’estes xicotetes coses que et fan feliç, per moments, i algunes de forma molt continuada. No són per ordre d’importància, però estes mogudes de pensar i filar massa prim, mai se m’ha donat massa bé… Anem allà!

– Passejar, sense cap obligació de comprar res, parar-me en el mercat del meu poble i de sobte vore amics o coneguts, seure a una cadira i dir la màgica frase de “posa’m tres birres i una de…”. Se que eixos minuts posteriors van a ser genials. Que el bar, rotllo cheers, serà eixa plaça pública on confluiran somnis, desijos, queixes, lamentacions, blafegades, i com no, estima pels que ens rodegen i ens acompanyen.
– Esta és molt típica, però no la puc omitir. Que perda el Reial Madrid. Ho confesse, quan fa no res va perdre davant l’Irún (SEGONA B), el llit em quedava xicotet (i no penseu mal, cabrons).
– Alçar-me el diumenge, tindré un plan i anar passant el passos necessaris. La trobada, el passeig per la muntanya, el senderisme, anar a la mar, menjar-se una bona paella al camp…. No serà anar a Marina D’or, però té la seua, no?.
– Escoltar que la gent s’apasiona per les coses. Un llibre, un blog, un nou espai de ràdio a l’emissora del meu poble, una iniciativa nodedosa i amb ingeni…
– Guanyar fins al xamelo. No puc perdre, he d’admetre-lo. Quan guanye, que ja és quasi mai, em sent feliç.
– I esta en grau suprem, encendre l’ordinador, saber que no tinc faena, però que puc surfejar per les pàgines-blogs-espais web que me done la real gana. Gitarme amb els ulls com a plats, però no de cansanci, sinò d’haver sigut un ociós sense trellat.

Espere que esta iniciativa siga continuada per Nacho, Fran Cervera i Gemma. Crec que Cànoves, després de 3 mesos sense actualitzar el seu blog, seria demanar-li massa.

Filed under: Sense categoria   |  6 Comments