Punt i final?

31maig09

Ahir acudia, com faig des de fa moltes temporades, en mon pare per vore l’últim partit de la temporada del VCF. I ho feia amb el sentiment d’aquell que acudeix a un lloc i sap el que va passar. Sabia que el VCF anava a guanyar. L’Atlètic Club és dels més fluixos dels darrers anys. Sabia que l’afició de Mestalla, anestesiada des de fa molts anys, faria poc o res. Uns xiulets per ací, una protesta per allà, però de forment ni un gra. Dos jugadors abandonaven l’entitat. Curro Torres i Morientes. El primer, del poc record que quedava de la època més daurada del club. El segon, un home sense cap mal gest però sense una bona obra. La seua contribució per la unió de les parts, innexistent.
Hi havien més acomiadaments, de segur, però no es feren públics. Perquè el VCF dissabte de nit sembla que no ha posat un punt i final a un cicle de ridículs i esperpents diaris. Sembla que tampoc es tancarà la incertesa, de poder tindre per fi, un futur coherent i en crisma per part del seus dirigents. Però tampoc hi ha un punt i final a una genuflexió per part de la massa social valencianista per acceptar tot el que passe sense dir res de res. I tampoc sembla que hi ha un punt i final per a molts mitjans de comunicació, vertaders altaveus sectaristes, per amagar les continues vergonyes d’uns i d’altres i només defendre els seus interessos.

Però bé, es tancava una temporada i calia celebrar el gran èxit de classificar-se per a la UEFA. La solidaritat amb els futbolistes del VCF arribà per part de dos jugadors de l’Atlètic Club, LLorente i Yeste, que es quedaren en la nostra ciutat per gaudir d’un garito que s’anomena Dockas, que no tinc la sort de  conéixer, ja que el que vos escriu es quedà en el temps d’Arena Auditorium o KManises…
Una lliga que s’acaba, però una història que continuarà. Hem d’estar preparats per viure episodis més surrealistes encara que els de la temporada passada. I mentre ací ningú alce la veu, i mentre ací si s’ha de posar pasta ningú proteste, i mentre ací els mitjans d’informació oculten-amaguen-desinformen de la vertadera realitat, no hi haurà mai un punt i final.

PS: a partir d’ara, sense competició, per a no perdre’s totes les portades i mitjans afíns a l’equip de les 9 Copes d’Europa. Comença també la campanya per guanyar el crèdit a costa de faltar-se en la resta. Esta és una de les polítiques del Realísimo. Vos deixe amb un vídeo que m’ha fet molta gràcia. Pense en el que diran alguns quan ho vegen Ara si, PUNT I FINAL a este post.

Anuncis


2 Responses to “Punt i final?”

  1. 1 El Serdo de Soler

    El video del APM es de PM, me he reido un rato. Y tiene razón, el resto de equipo debemos levantar la voz mucho para que en los medios de comunicación de la capi se nos oiga.
    Respecto del tema tratado cada uno tiene lo que se merece.. sólo pásate por la opiniones del SUPER de la gente… pa cagarse.

  2. 2 Deseos

    Hola.

    Me he encontrado este blog por casualidad y me ha encantado. Volveré a visitarte. Sigue así. Saludos.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: