Destinació: UE

13abr.09

Este blog romandrà en stand by per motius de viatge cap a terres centreuropees. Missió: saber si la UE serveix per alguna cosa més que per saber que quan fan referèndums per escollir el Parlament Europeu hi ha més d’un 70 per cent d’abstencions. Ja vos ho contaré en uns dies. Feu bondat mentrestant!.


Estava fent el cuinetes a casa, quan un bon amic em diu què si havia llegit foroche. No, la veritat. I bé, quan veig el que havien posat no puc més que, primer riure, i segon, dir que res de res. Cap de premsa del VCF?. Per l’amor de Déu… Ja m’agradaria a mi poder ajudar a solucionar part dels marrons que tenen els empleats del conjunt que ara ha fet 90 anys d’història. I si ,clar que a un periodista l’agradaria ser DIRCOM  d’un equip com el València CF. Tinc, de fet, algún que altre amic dins de la casa treballant. Pateixen tots els dies i  la veuen com es desmorona quasi sense remei. El gran arquietecte i enginyer que va fer la remolació, començant-la pel sostre, no apareix. Segueix manant i pressionant a l’ombra, amb el permís dels grans poders públics d’esta ciutat. Altres, i si, hi ha gent que ho està fent, es trenquen les banyes per poder salvar-la com siga. Però no només serà prou una ma de pintura. Sembla que caldrà quasi la reforma integral amb poc de material i molta imaginació. I d’això estava carregat el comentari de l’amic del post a FOROCHE… Això si, ens ha fet passar una bona estona, ja que un seguit de cridades m’han fet un grapat de bromes i comentaris.Però la situació del VCF no és d’un acudit de Don Pio. Desitge que, els que estan, treballen de valent i miren per l’entitat tots els dies per poder salvar la societat civil que aglutina més pasions i adepcions a casa nostra. Tant de bo que ho puguen aconseguir…


falla
Esta és l’única falla que he vist enguany.És del poble Mareny de Barraquetes, lloc on es menja molt bé i encara a preu més que raonable. La platja, i neta, la tinc per tots els racons, per tant més que motius per visitar-lo freqüement…
El dia en el que els monuments estaven plantats, vaig emprendre un viatge cap a Tenerife. Un cami per trobar-me a familiars, que alguns d’ells, feia quasi vint anys que no veia.Una vegada visitada l’illa, estes són les preguntes que m’han fet amb més assiduïtat: 
– Com per ací si els teus paisans estan de festa?.
– Com es possible que amb la crisi que estem patint, en casa vostra cremen monuments de vora un milió d’euros?.
tenerife

No sóc un gran entés de falles. Les he viscudes. He treballat cobrint-les, periodísticanent parlant, i fins i tot he sigut jurat local del meu poble. No tinc res en contra d’elles, ni molt menys. Que viatge en eixes èpoques, i ho he fet molts anys, és perquè allò que m’agrada fer, en falles no puc realitzar-lo. No entrare en detalls d’allò que faig o deixe de fer.  Valore, i molt, la gran capacitat de teixit social i d’associacionisme que tenen les comissions falleres. Però no tanque els ulls a allò que passa entre els dies 16 i 19 de març. I precisament, tranquilitat no és el que es respira al meu-teu-nostre voltant.
Tota esta història és per comentar-vos que de nou estic a la terreta i que tornaré a fer el que m’abellisca. Ah, respecte a les preguntes anteriors, ni tenia reposta allí, ni les trobe ací.
PS: Em va fer gràcia. A Tenerife em digueren, en to despectiu, Godo… per referir-se a la meua procedència peninsular, té collons la cosa…


20minutos_radiolom_preso
Divendres a les 11:30h i diumenge a les 12h, emetem en l’Emissora Municipal de Picassent, 106.9fm, i també on line en la web, un programa en directe des de la presó de Picassent. Una iniciativa del Centre de Formació d’Adults del centre penitenciari.
De vegades, u es para a reflexionar una miqueta, i acaba dient que, per eixos moments viscuts, ja mereix  la pena ser periodista. I no per mi, ni molt menys, sinó per vore les cares d’il·lusió, d’alegria, de satisfacció que ens mostraren les recluses del mòdul 2 de Picassent. Perquè  allò que per a nosaltres podia semblar un dia normal, que no ho va ser, per a elles va ser realment extraordinari. Pagades, queda curt, per reflectir el seu estat quan va acabar este programa especial.
A totes elles, als tècnics de so, interns també del centre, als professors i professores, i a tots i totes que han espentat en este iniciativa, gràcies. Només em queda recomanar-vos que l’escolteu. No se’n penedireu.
Vos deixe amb un aparetiu aparegut en 20 Minutos…


Tranquils!. No patiu. No val pena. Zapatero ha trobat el remei. Mireu, mireu el video… i…. que el món s’acaba!