Ells són els protagonistes

23abr.08


El que vos escriu ha tingut l’oportunitat de viure grans moments, molts bons. Impressionants instantànies que les he viscudes totes com a professional. Com és diu a la nostra llengua, estant al tall. València, Màlaga, Sevilla, Xerez, Paris, Milà… I a més amb les dificultats que sempre hem tingut els mitjans de comunicació municipals, que hem de fer front a gran reptes, amb no precisament, grans mitjans.
L’últim va ser la passada final de Copa del Rei de 2008. Un grapat d’emissores de localitats diferents de la geografia valenciana, acostarem al seus veïns i veïnes tot el que passà, que no va ser poc, a la final del Calderón.
Com les restriccions respecte a les acreditacions a les emissores municipals també en són moltes, cosa que no ocurreix el mateix amb altres que tenen més que de sobra, nosaltres, la Xarxa d’emissores municipals valencianes, un ens que aglutina a una audiència potencial de 1.500.000 d’oients, ens veiérem en l’obligació de només poder enviar a un professional per cobrir l’acte. Al remat, molts pobles pogueren gaudir, des la veu de la proximitat, com el seu equip de tota la vida, s’emportava el seu vinté títol.

Tot este rotllo no és per fer publicitat del què fem o no fem. Simplement, és per contar-vos que vaig viure una final com a aficionat. I la veritat, és pagà molt la pena. Com a periodista, no vius el moment, els detalls, les reaccions de la gent que fa viu este esport. De la gent que és capaç de patir son per vore el seu equip. De la gent, que tot i no entendre com es posa la final dimecres i no dissabte (com pensen els de la Real Federació Espanyola de Futbol), es desplaça en massa a Madrid i aguanta com altres, que tampoc els entenen, els dona per arreglar el paviment de camí cap a la capital d’Espanya justament eixe dia.
Però la gent, l’aficionat, el que li té igual qualsevol història, és la que fa gran este esport, la que fa una serp multicolor per l’A3, la que no l’importa menjar mal, car i ràpid, la que anima, la que espenta, la que sofreix quan Granero mana l’esfèric a la creueta.
Són ells, la massa social d’un equip els vertaders protagonistes. La resta, per molt que s’encapoten, no tenen més que una importància puntual, secundària, complementària, res més. La resta és tot un afegit. El presidents, els periodistes, els consellers… Efímers . Els únics que sempre estan allí, els que mai fallen, són els seguidors. Ells, només demanen alegries. I són tan boniques de viure-les… no ho penseu?

L’última
Després de fer este text, el VCF palma en Bilbao i fa, una vegada més, el ridícul, situant-se en una posició perillosa. Els que ens acusaren de ser antivalencianistes per advertir que les coses quan es fan mal, acaben, normalment malament, ara tenen un bon moment de ser coherents i tindre la honradesa i sensatesa que abans no la demostraren. Quan falla l’esperança, la fe i la confiança, no queda un altra que donar suport, fer pinya i sobretot reflexionar per un futur millor. I novament, ELLS sempre el futur valencianista, seran els protagonistes.

 



No Responses Yet to “Ells són els protagonistes”

  1. Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: